Per fi a l'agenda tots li hem fet un forat
Ramon, lo pagès, oferix la seua masia.
I és com si el temps no hagués passat,
quedem per sopar i se'ns fa de dia.

Seiem a taula i comencem a xarrar,
sembla que ens haguéssem vist ahir.
Lo rellotge no es baralla amb l'amistat,
la nostra conversa sempre té coses a dir.

Meritxell continua fent d'advocada
i continua tristament casada.
Però ens diu que ja per poc temps,
que ha trobat per fi l'amor intens.

Qui encara fa de mecànic és Pol
sap que un motor no es repara igual que un cor.
Preferix la solteria i viu sol,
és dels que creu que no cal temptar la sort.

L'arquitecta de la colla és Pilar,
construix millor les cases que una relació
però ens diu que s'ha tornat a enamorar,
i que ara sí, això va de debò.

Quatre amics d'infantesa, la família triada
se retroba un any després del funeral.
Perquè abans n'eren cinc...
Marisa, enyorada, l'absència encara fa mal.

Revisen les fotos dels anys que ja han fugit.
Allí hi surt lo grup, somrient tots cinc.
Aquelles excursions amb l'institut,
aquells bonics records i tot lo que hem viscut.

Arriben les postres i elles s'agafen la mà.
Es miren als ulls, Meritxell i Pilar.
Us hem de dir una cosa important
i els nois guarden silenci...

Som parella des de fa molt temps
Marisa ho sabia i ens va guardar el secret.
Que no sempre ha de guanyar el cervell
i tots junts ho celebren, la vida passa volant,
què importa el que digue la gent!

Vindrà el futur i amb ell un nou destí
i sempre hi haurà històries que no han envellir.